Cants artificials llauren pedres,
la llum s'ofega als pujols del ponent.
Tambors de ferro teixen camins,
la ploma ensorrada, carbó cremat,
olor d'ànimes impresentables.

Em crido

des d'un cartró-llitera-manta
i escolto rèquiems immortals,
el geni gemega, gotejen perles,
passos aliens com els dels savis,
embolicats en la foscor densa, flagrant.

És la diada dels qui no existeixen, dels altres.
És un dia qualsevol pel món d'ençà.
Un dia inadequat.