Lunatica quiete
Sinousa ed assopita,
la notte preziosa d'un suono sfumato
s'alza, piena nella luna nuova
di futuro contornata,
amichevole fantasia.
Cammina l'oscurita'
sui tasti del pianoforte monco,
una scia scuote i cocci stinti
dal silenzio raccolti,
preda dei sogni.
Stanno a grappoli
filari muti al freddo ritti,
troppo stanchi per scambiar voce
nell'eterna attesa,
torbida vena.
M'agrada llegir llengues que tot i no coneixer per ser agermenades me diuen sutilment molts cops més que la propia.
OdgovoriIzbrišiQue maco sona "sinuosa ed assopida"
Gràcies, estic molt feliç que t'hagi agradat el poemet. L'he dedicat a una de les terres que estimo sincerament, la Vall Padana.
OdgovoriIzbriši¿on s'escau aquesta Vall?
OdgovoriIzbrišiA Itàlia, a la vora del riu Po.
OdgovoriIzbriši