D'aquí a pocs dies, a Sali, capital i poblet de l'illa de Dugi otok, recitarè uns quants poemets meus, entre els quals he reservat un lloc especial pel català.
Un d'aquests poemets és la versió traduida (òstia, què porta dièresi?) de „Els cinc pous“, petit homenatge a la meua ciutat. Senyores i senyors, bona lectura! I gràcies, com sempre, al mestre Pausif per la col.laboració.
Els cinc pous
L'hàlit primer
d'un matí encara fred i fosc
fuig de les estrelles damunt del pati,
estació de pas de dues ombres
que viatgen cap a la son;
tremola el contorn dels records d'aquarel•la,
L'eco, fluix, protegeix els seus passos
i la talaia atenta de la Torre del Capità
s'erigeix orgullosa.
Uns ocells vaguen pel parc
i el temps hi és, en algun lloc,
clavat a les seues ales
que sempre miren més enllà de la mar.
Una xarxa prima
d'uns móns folls, desconeguts,
desapareix dins el passadís de les frondes,
per la senda de la sisena hora que bat
com la sang a les venes;
així la ciutat, fosa amb el fum immortal
emergeix dels pous pedregosos
i desperta els seus fills distrets
sota un cel apàtic;
els ocells que vagaven pel parc,
ara volen sobre les vides,
engoleixen el seu temps abandonat
i a les ales se l'enduen enllà de la mar.
Nema komentara:
Objavi komentar