Línia 1
T'espanten els anys,
homenet abrigat
que vagues pel matí
buscant dreceres fidels;
t'espanten els espais oberts
i et fan fàstic.
Te'ls dibuixaré tots,
sobre el mirall, així,
ara i aquí mateix
perquè t'hi reconeguis
sense enganys i trampes
tou, rosa i plàstic.
El seient que t'acull
no és més que un silenci malaltís, moribund.
No te'n vagis, ninot groguenc.
No deixis de veure-hi, home.
Acabo de descobrir el teu blog gràcies al post que hi ha posat en el seu l'amic Pau, i l'he enllaçat al meu. Em sembla fantàstic el que fas i, per tant, et seguiré amb molt d'interès. No llegeixo el croat, però sí les altres llengües en què escrius i publiques.
OdgovoriIzbrišiEnhorabona pel teu atreviment i salutacions cordials des de Barcelona!
Moltes gràcies de les bones crítiques, senyor Albert.
OdgovoriIzbrišiDe fet Pau m'ha surprès amb la publicacio' d'aquest meu petit contribut poetic...
A veure que ens portaran els dies que venen.
M'has de passar alguna poesia del croat al català o del català al croat per penjar-la al meu racó.
OdgovoriIzbrišiSi et ve de gust, ja saps els meu correu electrònic.
Salut!