Erotomànies...

I

D'instints immensos viu la pell
feble, s'emmudeix sota els llençols
que murmuren de nueses perfectes

La nit (a vegades)
pot ser infinita...

i nostra.


II

Omplir de batecs el cor mort,
renaixer i beure'n
la por dolça, emborratxar-se'n

Tastant la mel fugaç
els llavis abracen somnis
i temptacions massa temptadores