L'home-arbre
Passos no gaire joves,
uns rams dubtosos, arrossegant-se
vora la riva inexpressiva.
Buscant tavernes, llits de consolació, clorofil•la.
L'esquena solitària,
fa uns quants anys ben erecta,
dreta cap al firmament,
mai tan a l'abast
Li van demostrar
l'impossibilitat de ser perfecte
i ell encara no s'ho creu
I fuig dins aquest ordre
arbitrari i creuat.
Nema komentara:
Objavi komentar